Hem rebut un munt de felicitacions per la nova adaptació de l'espectacle Versots de l'Aixada, que la Secció Infantil va representar a la Fira de l'Aixada.
Més dinamisme, més teatralitat, més convicció per part dels nois i noies, més coordinació i uns versots més punyents que van arrancar força aplaudiments són els elements més comentats.
Moltes gràcies a totes les persones que heu col·laborat en aquest espectacle: nois i noies de la secció, caps, pares i mares, Mireia Cirera i al David Torres (rei Pere), la Berta Llussà (reina) i el Jordi Suarez (Herald).
Els diablons de Manresa,
que som una colla com cal
volem fer una bestiesa
a la Manresa medieval.
Uns versots recitarem
per fer passar pel sedàs
a tots els qui ens governen
i a la gent que vé de pas.
Si la Fàbrica Nova
ha de ser el futur
en aquests moments
ho tenim fotut.
Ni hotels, ni cases, ni pisos
ni tampoc el Corte Inglés
en aquests moments
no hi ha res de res.
¿Recordeu aquells temps passats
que ens queixàvem de les obres?
dels paletes i arquitectes
i fins i tot dels manobres?
Però ara no es fan gàbies ni aparcaments
Ni tampoc s’arreglen els carrers
perquè ara a l’Ajuntament
als calaixos no hi ha calés.
Als carrers de Manresa
hi pots trobar papers, burilles i cagarros
I sabeu per què?
perquè a Manresa hi ha molts guarros.
Nosaltres estem convençuts
que Manresa seria més bonica
si tots els ciutadans
col·laboréssim una mica.
Passejant pel carrer
m’he trobat una gran gentada
i m’he ben estranyat
perquè no era l’hora de la cavalcada.
No era per recollir caramels
ni per veure cap Majestat
sinó que per a l’Ateneu la Sèquia
s’havien manifestat.
Si tots plegats
cobréssim el doble
al carrer potser s’hi faria
una copla.
I és que amb tot això
de les retallades
les butxaques de la gent
estan ben foradades.
I aquests versots mal comptats
i les rimes mal rimades
han de servir per criticar
les coses que van maldades.
Si algú que ens escolta li pica
que es rasqui la coïssor
que nosaltres ja marxem
i se sentirà molt millor.
Adéu siau!